Sortida amb sorpresa final.
El proper diumenge anirem a Pals, a fer la marxa dels arrossars, per això avui hem anat a comprovar l’estat dels camins i corriols.
Hem començat pujant al dipòsit de l’aigua de Regencós, tot ple de rocs i recs, en fi, molt difícil, qui més qui menys, ha pujat un tros caminant.
Després, un corriol molt similar però de baixada, tothom ha baixat bé, menys jo, que he tingut un mal entès amb la roda del davant, hi havia un rec, ella volia passar per dintre i jo per fora, finalment hem passat per dintre i la cosa ha acabat amb una rebolcada.
Bé, com aperitiu no ha estat malament.
Després hem anat a fer la pujada que va des del càmping mas Patoxas fins a la senyera a dalt de Quermany. Amb el temps i desprès de pujar-hi varies vegades, havíem après com superar els punts més difícils, però ara, amb les fortes pluges passades, tot ha canviat, l’aigua ha arrossegat les pedres i tal com preveiem, és molt difícil pujar a zero fins a dalt, haurem de buscar una nova traçada.
Després hem anat a visitar un vell i estimat conegut, el corriol de la salamandra, també una mica canviat, però bé. En el punt més delicat, alguns hem assegurat i hem posat algun peu, altres han baixat a sac.
Desprès hem anat fins a Llofriu, hem passat més amunt de l’ermita de Sant Llop i hem sortit als revolts de Torrent, creuem la carretera de la Bisbal i per la Muntanya Seca anem fins a Peretallada, desprès anem fins a Sant Feliu de Boada i aquí tenim un dinar sorpresa per en Joan, que ahir va fer un nombre important d’anys.
Ens esperen els seus familiars i amics davant el restaurant, nosaltres ens separem de manera que ell queda sol davant de tothom i amb aplaudiments i felicitacions fins que l’han envoltat, ha estat una trobada molt emotiva.
Nosaltres, ahir varem deixar les bosses per poder-nos canviar de roba per anar a dinar vestits com les persones, el que no sabíem és que la Bel (la dona d’en Joan) havia reservat una habitació del hotel perquè ens poguéssim anar a dutxar.
Una brillant idea, això és un detall i la resta són tonteries, gràcies Bel, per això i per la convidada.
Una festa molt agradable.
PER MOLTS ANYS JOAN !!
20/11/11
Triple satisfacció, pedalar amb els amics i veure els boscos i les rieres en tant bon estat.
13/11/11
Uns quants sortim de Pedaling i ens trobem amb els altres en el pont del cementiri.
Agafem el corriol i amunt fins el mirador de Mont-Ras.
Ufff!! forta pujada, ja hem tret la carbonilla.
Un cop a dalt, agafem la pista direcció a la Casona, però avanç del tram “emporlanat” girem a la dreta i agafem el camí que puja fins el coll de tramuntana.
Arribem a dalt, tots bufant però satisfets.
Continuem i anem fins el Puig Cargol, aquí agafem un corriol que baixa fort, molt estret, força tècnic i divertit. Aquest corriol, més avall enllaça amb la baixada del castell de Vilaromá, aquesta, amb la humitat que hi ha avui, serà perillosa, plena de llosses i arrels, relliscarà i haurem d’anar molt en compte.
Quan hi arribem podem comprovar-ho, això rellisca com el gel, altres vegades amb terreny sec hem baixat ràpid, però avui més val que afluixem si no volem deixar-hi les dents.
Ja a baix, a can Pere Tià, un mas que hi ha davant de la Hutchinson, ens trobem amb la botifarrada de la marxa dels Traginers, aquesta marxa només és pot fer caminant.
Quina bona pinta que fan, acabades de fer i reposant entre mig de dues llesques de pa de pagès sucat amb tomata, Mmmm!!
En Xevi vol aconseguir-na una sigui com sigui, per esmorzar ha menjat molt poc i ara es mort de gana. Ens dona la bici perquè l'hi aguantem i es posa a la cua. Nosaltres no ho veiem gens clar, la indumentària el delata, ens fa petar de riure veure'l en mig de tanta gent, equipat de ciclista i fent veure que acaba de fer 15 km caminant.
Desprès d'uns minuts torna amb nosaltres, diu que en el congelador de casa seva n’hi te una i que avui se la menjarà per dinar, he,he,he.
Continuem i anem fins molt a prop de la platja de Castell, agafem corriols fins el mirador de Roques d’Ase, desprès anem direcció Ermadàs passant per can Victor Valdés i finalment, fem cas a en Xevi i anem directes al rentador de cotxes per rentar les bicis amb la Karcher.
En total hem estat gairebé quatre hores.
Un mati molt divertit i crec que molt saludable.
Agafem el corriol i amunt fins el mirador de Mont-Ras.
Ufff!! forta pujada, ja hem tret la carbonilla.
Un cop a dalt, agafem la pista direcció a la Casona, però avanç del tram “emporlanat” girem a la dreta i agafem el camí que puja fins el coll de tramuntana.
Arribem a dalt, tots bufant però satisfets.
Continuem i anem fins el Puig Cargol, aquí agafem un corriol que baixa fort, molt estret, força tècnic i divertit. Aquest corriol, més avall enllaça amb la baixada del castell de Vilaromá, aquesta, amb la humitat que hi ha avui, serà perillosa, plena de llosses i arrels, relliscarà i haurem d’anar molt en compte.
Quan hi arribem podem comprovar-ho, això rellisca com el gel, altres vegades amb terreny sec hem baixat ràpid, però avui més val que afluixem si no volem deixar-hi les dents.
Ja a baix, a can Pere Tià, un mas que hi ha davant de la Hutchinson, ens trobem amb la botifarrada de la marxa dels Traginers, aquesta marxa només és pot fer caminant.
En Xevi vol aconseguir-na una sigui com sigui, per esmorzar ha menjat molt poc i ara es mort de gana. Ens dona la bici perquè l'hi aguantem i es posa a la cua. Nosaltres no ho veiem gens clar, la indumentària el delata, ens fa petar de riure veure'l en mig de tanta gent, equipat de ciclista i fent veure que acaba de fer 15 km caminant.
Desprès d'uns minuts torna amb nosaltres, diu que en el congelador de casa seva n’hi te una i que avui se la menjarà per dinar, he,he,he.
Continuem i anem fins molt a prop de la platja de Castell, agafem corriols fins el mirador de Roques d’Ase, desprès anem direcció Ermadàs passant per can Victor Valdés i finalment, fem cas a en Xevi i anem directes al rentador de cotxes per rentar les bicis amb la Karcher.
En total hem estat gairebé quatre hores.
Un mati molt divertit i crec que molt saludable.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)