Fa un dia d’aquells mandrosos, trist, gris, no es mou ni una fulla, podria ploure però no plou, no fa fred però tampoc fa calor, sembla com si a la mateixa meteorologia li fes mandra començar la seva feina. Per molta gent, és un dia ideal per quedar-se a casa, des de el nostre punt de vista, és un dia ideal per una bona sortida amb bici, som-hi.
Seguin la ruta que havíem anunciat, pugem a Fitor per la Filomena.
Dos components del grup, l’Alba i la Sandra no han fet mai aquesta pujada, ni han pedalat mai per les Gavarres, avui coneixerant el paradís.
Un cop a dalt, davant del Mas Torroella, entre esbufec i esbufec, trago d’aigua i tornem-hi, en poca estona ja som al Mas Cals, visita al Pou de Glaç, fotos, tots els elogis per aquest meravellós indret, i baixem seguin el curs de la riera que, haurem de creuar varies vegades.
Per no mullar-nos els peus, seguim les instruccions de’n Felix, jeje, acabem tots amb els peus xops, els seus també.
Bé tots no, tots menys la Maria...
La Maria, bruixa ella, ha subornat a en Joan, i l'obliga a fer el que sigui per ella mantenir els peuets ben eixuts i calentets, i ja tens en Joan, passant primer les dues bicis i després a la senyora.
Per fi arribem al Pi Gros de Can Gallaret, impressionant, hem de ser tres per abraçar-lo, fotos, elogis corresponents i continuem.
Ara anem cap a Sant Pol, abans d’arribar-hi, trenquem a la dreta, ara anem cap a Fonteta.
Un cop a la plaça del poble, davant l’esglèsia, emplenem els bidons d’aigua de la font, fotos i cap a Peratallada.
Encara que ja anem tots molls, bé, quasi tots, eh Maria?, evitem passar per dins els bassals, n’hi ha molts i amb molta aigua.
Passem per Pantaleu, aquí hi ha un dels masos més bonics de l’Empordà, llàstima que per veure’l has d’entrar a la finca i això no és permès, un dia, hi vaig entrar per motius que ara no venen al cas, i en vaig quedar enamorat, és fantàstic.
Aquí, tot i l’insistència de la Maria perquè no ho faci, en Joan s’acomiada i trenca cap a Pals, té pressa.
La Maria es consola pensant: bé, ara ja falta poc per arribar i es pot dir que hem passat tots els bassals, hauria de tenir molt mala sort per mollar-me els meus peuets.
jeje, al cap de poc comença a ploure... finalment, arribem a Palafrugell, tots aproximadament amb el mateix grau d’humitat.
Per acabar el comentari d’aquesta sortida, felicitar als més petits del grup, l’Alba que només amb nou anyets ens ha demostrat que aquí hi ha fusta i l’Isaac, de dotze, sempre lluitant per les primeres posicions.
Fins diumenge!
Podeu veure el trak d'aquesta ruta en el seguent enllaç:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=694711
3 comentaris:
Felicitats als mes petits de la sortida (Isaac i l'Alba ) per la seva destreça i valentia al volguer fer la ruta , i als no tant menuts per la seva alegria i tanmateix animar-los a "enganyar" a altres campanys per disfrutar els diumenges del privilegi de sortir per l' Empordà ... fèlix
Guapo, no?
Molt bé
Publica un comentari a l'entrada