DIUMENGE 14/02/10

A dos o tres graus , sobre o sota zero, tant l’hi fa ,aquest hivern estem tant acostumats a sortir amb temperatures baixes que ja no ens ve d’aquí.
L’Eduard ha proposat la següent ruta : Esclanya, Puig Calent, Mas Rostei, Mas d'en Llord, Tamariu, Mas Batllia, Cactus Costa Brava, Cementiri d’Esclanya i Palafrugell. Com que tots hi estem d’acord, som-hi.
Una ruta molt divertida i variada, pujades, baixades, pistes, corriols.
La primera parada la fem al Mas d'en Llord, un mas que en el seu temps, havia de fer molt de goig, avui, malauradament, només hi podem veure les runes, completament deixat, abandonat i oblidat.
Prop del mas hi ha una alzina impressionant, (per cert, a l'Isaac l'hi ha faltat temps per enfilar-s'hi, el podeu veure a les fotos,) a la seva ombra, hi trobem un pou, ara ple de pedres i deixalles, (logicament) i davant del pou, encara sota l’ombra de l’arbre, una acollidora esplanada que a l’estiu havia de ser poc menys que el paradís. Tot abandonat, una llàstima!
Continuem i baixem a Tamariu per un corriolet molt divertit, de sobte un revolt amb sorra, se’m clava la roda del davant i per poc no vaig per terra, salvat pels pèls, l’Isaac ve al darrera i no pot evitar la caiguda, és jove i valent i quan em giro ja torna a ser dalt de la bici, al cap de poc ja som a Tamariu, cop d’ull, maco com sempre.
En ser un lloc arrecerat i assolellat, notem una mica més d’escalfor, agraïm els rajos de sol, de bon grat ens quedaríem, però hem de continuar.
Per un camí que ens ensenya l’Eduard, amb una forta pujada, arribem al Mas Batllia, un lloc preciós, solitari i molt autèntic, amb tots els meus respectes, tant com l’amable senyor que ha sortit a saludar-nos i amb el qual em xerrat una estoneta, fotos i tornem-hi.
A partir d’aquí no hi ha res especial a comentar, un corriol molt maco ens porta fins els Cactus Costa Brava, baixem a Esclanya, passem per davant del cementiri, i mentre anem tornant, comantem la sortida, un cop a Palafrugell, ens acomiadem fins la propera.
Adeuuuuuuuuuu.







És un miracle que amb els anys que hem passat d’especulació urbanística, compra, venda, restauració etc. etc. tinguem un mas com aquest tan a prop de casa.Podríem dir que ha sobreviscut a la batalla.
Felicito als propietaris, estic segur que han revocat propostes molt temptadores i gràcies a això, ara, tots plegats podem gaudir d’aquesta meravella. Esperem que sigui per molts anys.