DIUMENGE 21/03/10

Per evitar trobar-nos camins tallats, hem anat a l’ermita de Fitor pujant pel mas Torroella, o sigui, tot pista ampla, hem trobat a faltar algun corriol, però al menys així no hem hagut de parar per arraconar arbres.
Parem a l’ermita, signem el full de visites i comprovem amb alegria que en Joan no és el més veterà dels signants.
Tot i que sabem que ens la juguem, no podem resistir la temptació i decidim baixar pel camí de les lloses que ens portarà al mas Cals, i .... efectivament, branques per tot arreu, ens posem a arraconar-les i d’aquesta manera col•laborar amb la neteja de camins, els que vinguin darrera ja ho trobaran una mica més net.
En arribar a baix, creuem la riera que en aquets moments fa goig de veure, per cert, no em vull ficar on no em demanen però aquella gentilesa d’en Joan en ajudar a creuar les rieres a la Maria, ja no és el que era.
Deixem el mas Cals a la nostra esquerra i per una forta pujada ens dirigim a “El Falgará”.
El Falgará es una caseta de planta baixa que sorprèn una mica per la seva allargada, l’entorn és meravellós.
La va fer construir l’avi de la Maria, ella ens explica que el seu avi s’hi pesava dies allà dalt, treballant l’hort i la vinya i mantenint neta tota la finca, ens diu que guarda molts bons records d’aquest lloc, més avall, diu, hi ha una riera on al estiu, el seu avi les duia a banyar, molt a prop d’on es banyaven, hi ha unes petjades gegants incrustades a la roca, en diuen les petjades de la bruixa, ai quina por, la Maria es un pou de sorpreses, hem quedat que un dia les anirem a veure, ja us ho explicaré.
Bé, esta tant entusiasmada mirant la caseta i explicant més i més histories de quan era petita que decidim deixar-les allà a ella i la seva bicicleta, nosaltres continuem la ruta. Desprès d’una estona, miro enrere i la veig, una mica lluny però ja s’acosta, al cap de poc ja torna a ser amb nosaltres.
Anem pujant direcció als dolmens, els fem una rapida visita i continuem, decidim baixar per la Font del Rei i Mont-Ras, gran equivocació, desenes d’arbres creuant totalment la pista, estem una hora per fer un kilòmetre, amb paciència i bon humor aconseguim creuar.
Hem estat unes quatre hores, no sé quans kilòmetres hem fet ni m’interessa, el que si sé, és que hem gaudit amb la colla, d’una bona sortida en bici.
Fins diumenge.