L’hora de sortida i plovent, trucades,... que fem?
Decidim esperar una mica.
Una hora més tard ja no plou i sortim, el cel és amenaçador, però les ganes poden més.
Hem fet una ruta molt maca, Esclanyà, Torrent, Sant Feliu de Boada, Peratellada, creuem la carretera de La Bisbal i pugem a Fitor, baixada per la Casona i cap a casa, ens ha plogut una mica però res important, quan hi ets pel mig, és maco sortir amb dies així, el problema és que a l’hora de sortir fa una mica de mandra.
Avui he tingut ocasió de comprovar l’eficàcia dels tubeless, de sobte, de la meva roda del darrera ha començat a sortir aire, (segurament degut a una punxa o similar, que no he aconseguit veure), ràpidament el líquid interior ha fet perfectament la seva feina i en pocs segons la fuita s’ha aturat, sense més problemes hem continuar la nostre ruta.
Comentari encertat de l’Adriana: se les pensen totes!!
Tenia bones referències d’aquest sistema i avui les puc corroborar.
En el moment que he punxat, estàvem gairebé parats i m’he adonat del que passava, però, això mateix en una baixada llarga i rapida i no me n’hagués assabentat de res. La pregunta és: quantes vegades m’haurà passat?.
Com diu en Bob Dylan: la resposta és en el vent!!
En aquest cas, en el vent de dins la roda.
Perdoneu aquest final, però no me n’he pogut estar.
3 comentaris:
Ooooooooh! que maco!!!!!!!!!!!!!!!
Per cert en Raimon també parla del vent de la teva roda. Crec que ell el porta a la cara, a les mans, al cor....en fi , no sé que en sap ell del tot això...del vent del mon...M.B.
Si torna avenir en Raimon a fer un concert a Palafrugell l’hi preguntaré si a la seva cançó “El Vent”, també es refereix al vent de la meva roda, i si ve en Bob Dylan també és clar, però jo crec que si.
Ramon
Publica un comentari a l'entrada