DIUMENGE 20/06/10

Algú va dir alguna cosa semblant a:
“quan t’arribi la inspiració que t’agafi treballant”.
No hi estic d’acord.
Creieu que quan en Tomeu Penya es va inspirar per escriure la lletra d’aquella bonica cançó que diu: Plou i a defora bufa es vent ... etc etc, estava treballant?, jo crec que no, és més, estic segur que era a dins el llit ben tapadet i feia un temps molt semblant al d’avui, al final la cançó lògicament acaba dient: Avui ja no em moure d’aquí.
Dons bé, això que l’hi va passar a en Tomeu aquell dia, és just el que els ha passat avui als companys de sortida quan a quarts de vuit del mati han sentit el simpàtic soroll del despertador, avui a més, amenitzat pels simpàtics xiulets de la tramuntana, amb un despertar així, a qui l’hi ve de gust sortir a pedalar.
Gràcies pels missatges de mòbil que m’heu enviat, però no calia, ja m’imaginava la situació.
Qui si ha vingut i és d’admirar és l’Isaac, tot i que m’ha dit que ha estat a punt de no venir perquè ahir va anar a dormir tard, , o sigui, va a dormir tard, i tot i la tramuntanada, ell ve a pedalar, això és afició.
La veritat és que la tramuntana no ens ha molestat gens durant la sortida, un cop a dins el bosc pràcticament ni la sentíem, hem anat cap a Fitor, tot ha anat com de costum, sobre rodes.