DIUMENGE 31/10/10

Teníem tantes ganes de sortir, que avui la pluja no ha pogut amb nosaltres, ben equipats amb impermeables i al “monte”, com les cabres.
Per la via verda, han vingut dos companys ciclistes de Palamós, en Lluís i l’Antoni, (el passat 11 de setembre varen fer el Gavarres Extrems amb nosaltres i en guarden un bon record) han arribat xops però encara amb ganes de fer la sortida. Agraïm la seva companyia, igualment a la Margot i en Jordi, aquest no havia vingut mai, esperem que l’hi hagi agradat i repeteixi, també a en Pau, que ara feia dies que no venia.
Hem quedat amb en Joan als Masos de Pals per anar a fer la pujada del “Quermany Extrems”.
Som-hi, Esclanya, Regencós, Masos de Pals, aquí s’incorpora en Joan, Pals, Regencós, aquí els companys de Palamós han d’agafar el camí de tornada, s’ha fet tard i han de marxar, la Margot va amb ells fins Palafrugell, ens acomiadem i nosaltres anem fins darrera el càmping Mas Patotxes.
Aquí comencem la pujada a Quermany fins la torre de guaita. Ens agrada fer-la sense parar i intentant no posar cap peu al terra, jo en diria la pujada dels cinc sentits, dons si no els hi poses tots, no puges a zero. És una pujada dura i molt engrescadora, pedra solta amb escalonets. A mida que vas superant obstacles et vas animant i el propòsit de pujar a zero és cada vegada més obsessiu ja que cada cop ets més a prop d’aconseguir-ho.
Quant per fi arribem a dalt, tot son esbufecs, uns més satisfets, altres menys, inevitablement fem algun comentari sobre la mara que va parir aquesta pujada, trago d’aigua i ... comença la baixada i tornada cap a casa. A mitja baixada ens acomiadem d’en Joan, ell ha d’anar recta cap a Pals i nosaltres a la dreta. Agafem un corriolet trialer molt maco en direcció a Regencós i xino xano fins Palafrugell.
Finalment, en arribar, tots coincidim en que ha valgut la pena mullar-nos, ha estat una sortida molt maca.