Hem pujat per camins de Mont-Ras i Vall-llobrega, alguns trams de forta pendent, ja a dalt, enllacem amb la pista de Fitor i anem quasi a la Cavorca, l’Albert coneix un corriol que baixa fins a Calonge. És fantàstic, baixades delicades però no impossibles, molt estret, branques a 50cm sobre el nivell del manillar, que t’obliguen a conduir pràcticament estirat sobre la bici, alhora que has de frenar i buscar la millor traçada, molt divertit, quan arribem a baix, les nostres cares ho diuen tot, una passada!!
Aquest corriol ens ha portat molt avall i ara hem de recuperar l’alçada perduda per agafar el camí de tornada.
Agafem una pujada que val més no mirar-la, hem de asseure’ns a la punta del seient i amb la barbeta tocant el manillar, és l’única manera de mantenir la tracció i també d’evitar que la roda del davant agafi el vol. Es fa llarga i la temptació de baixar de la bici i pujar caminat és molt forta, però seria una mica frustrant, o sigui que toca aguantar fins que s’acabi.
Un cop a dalt, trago d’aigua per refer-nos i continuem.
Agafem una baixada direcció al mas Cals, avanç era molt maca i rapida, ara molt malmesa per l’aigua, hem de vigilar una mica. Avanç d’arribar a baix, ens desviem a l’esquerra i agafem un camí-corriol que acaba amb una baixada de lloses humides, molt autèntica, així eren avanç la majoria de camins de les Gavarres, “disfrutada” i finalment arribem a la riera del mas Cals, on per sorpresa nostra, encara veiem glas en algun bassal, tot i que ja son prop de la una del mig dia.
Pugem al camp de la cadena, mas Carrony i baixada fins Llofriu, passem per casa de l’Olga i l’Albert, ens conviden a fer una cervesa però no podem, son dos quarts de dues i tots anem tard, com es diu ara: "pillats" de temps.
Molt i molt bona sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada